miércoles, 18 de julio de 2012

Weirdness

‎"We are all a little weird, and Life's a little weird, and when we find someone whose weirdness is compatible with ours, we join up with them in mutual weirdness and call it love" -Dr Seuss 

tots som una mica raros, i la vida es una mica rara, i quan trobem algú amb una raresa compatible amb la nostra, ens unim amb ells en una raresa mutua i li diem amor. Dr Seuss

domingo, 15 de julio de 2012

Islands


El meu vei s'ha mort.
Sol. Ningú l'ha trobat a faltar. 
Ha estat l'olor de la seva mort el que ha delatat la seva sortida d'escena.
I aleshores ha començat el gran espectacle, amb llums i colors i espectadors.
Però ha estat la curiositat per l'espectacle el que ha mogut a la gent a sortir a les seves portes, a preguntar-se qué havia passat, no la seva absència.
12 anys de ser veins i no vaig poder ajudar a res, té familia? on treballa? Res, no en sabia res. La veritat és que no era una persona agradable, ni amb sa mare fins que va morir, ni amb la resta dels veins. 
I s'ha mort sol. I ningú se n'ha adonat. 
Quants dies feia que no el veien? No ho se. Estic fora tota la setmana. Però dubto que els altres puguin donar una resposta més concreta.
S'ha mort sol. I ningú l'ha trobat a faltar.

L'esser humà és una illa. Però n'hi ha que comparteixen el mar amb d'altres, formant arxipèlags més o menys grans.
No he pogut evitar comparar aquesta mort amb l'ultima que m'ha tocat d'aprop, que  va suposar un forat molt gran al bell mig de la micronèsia.
El meu veí era com l'illa de pasqua.
Vull pensar, vull creure que quan em toqui marxar a mi hi haurà algú a prop per agafar-me la mà i fer-me sentir part d'un tot.