la maleta

Veig un dia futur, encara no sé quan, ni com. Aquest dia, com cada dia, com tots els dies, com sempre... Agafaré la maleta que guardo sota del meu llit, a prop, preparada. L’agafaré i la trauré del seu amagatall fosc i l’obriré, com cada dia, com tots els dies. I poc a poc, sense cap pressa, l’ompliré. De mica en mica. Sabent perfectament on colocar cada cosa. I com cada dia la tancaré. I com cada dia m’aixecaré del llit respirant fondo i agafaré la maleta amb força, com si m’hi anés la vida, com si fos la meva àncora en aquest món hostil.
I caminaré com sempre cap a la porta; i com sempre, no hi arribaré.
Em quedaré alli plantada, a punt d’agafar el tirador. I em giraré. I tornaré a desar la maleta al llit i la desfaré, com cada dia. I deixaré tot ben endreçat, cada cosa al seu lloc, com si mai no se n’haguessin mogut. Reconeixent cada moviment de tant assajats. Mentres per la meva memòria passen les imatges del darrer cop, o del primer tant se val.
I acabaré assentada al llit: fi de la sequència. I potser unes llàgrimes silencioses em rodolaran galta avall.
Tanco els ulls, i, al obrirlos veig a sobre de la tauleta de nit la meva bossa de mà. Estiro el braç i l’agafo. M’aixeco del llit, vaig cap a la porta i l’obro.
Qui necessita una maleta? Arribarà un dia...

DEVENIR - MAGRAE TEATRE - LLEIDA 2005

una coproducció Judit Solans&Rosa Balsà